CANÇÓ DE LA FULLA SECA
16 desembre 2009 by CHOVARES GARRIDO Maria
Ací us deixe el meu comiat per aquesta època de l’any.
El fred que ens colpeja l’ànima ens ha fet adonar-nos-en de l’hivern als nostres cors…
res millor que una bona dosi de calor vora la llar dels amics.
CANÇÓ DE LA FULLA SECA
Ja sóc lliure pel cel,
o vent, ara sóc lliure,
dugue’m ben lluny, o vent:
per tu és el meu somriure!
Tu m’has alliberat
d’aquest neguit de viure:
ara morta sóc viva:
puc volar i puc riure.
Ja no m’haig de delir
com quan l’ocell cantava,
ja no aquell frisament
quan amb l’ala em tocava.
Ara sóc lliure: sóc,
dintre la tarda blava.
Ara puc empaitar
l’ocell que em torturava.
Gener de 1946
Albert Ràfols-Casamada